Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 192.113

11. Verbs 'sentir' i 'veure' davant d'infinitiu / Verbs de percepció davant d'infinitiu / 'sentir dir' o 'sentir a dir'?
Font Fitxes de l'Optimot
Quan els verbs de percepció sentir i veure van acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu, es pot introduir aquest complement amb preposició o sense. Per exemple: He sentit dir que demà seran aquí / He sentit a dir que demà seran aquí. No l'he vist venir: m'ha agafat de [...]
12. Perífrasis d'infinitiu: deure + infinitiu / Seran les tres o Deuen ser les tres?
Font Fitxes de l'Optimot
Per expressar la noció de probabilitat, el recurs més habitual és utilitzar la perífrasi deure + infinitiu, en present o passat segons el cas. Per exemple: Ara deuen ser les tres. Ahir, quan va arribar, devien ser les tres. Altres recursos per expressar el sentit de probabilitat són la perífrasi [...]
13. Preposició de seguida d'infinitiu: subjecte, atribut o complement directe
Font Fitxes de l'Optimot
. Per exemple: Mira de fer l'esforç d'entendre la situació. Ens va dir d'anar al cinema. Va provar de posar-se en la seva pell. En canvi, els verbs poder, deure, soler, voler, els verbs de percepció sentir i veure, i els verbs causatius fer i deixar, no admeten la preposició de davant d'un infinitiu [...]
14. infinitiu
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
Forma no personal de verb que expressa una acció sense matisos temporals i que pot tenir la funció d'un substantiu. [...]
15. dir + infinitiu: diu saber o diu que sap? / Verbs de dicció amb oracions subordinades d'infinitiu
Font Fitxes de l'Optimot
La majoria de verbs de dicció admeten com a complement directe tant una oració en forma flexionada com una oració amb el verb en infinitiu, el qual pot ser simple o compost. És el cas de prometre, jurar, confessar, afirmar, assegurar, declarar, insinuar, sostenir, demanar, suplicar... Per exemple [...]
16. infinitiu
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m gram infinitivo.  [...]
17. Pronom relatiu seguit d'infinitiu: llocs on viure o llocs per viure?, On dormir?, Què fer demà?
Font Fitxes de l'Optimot
En català, de vegades trobem construccions formades per un pronom relatiu seguit d'un infinitiu, sobretot quan el subjecte implícit de la subordinada coincideix semànticament amb el de l'oració principal. Per exemple: Busca un lloc on viure. Teoria en què basar els fets. No hi ha res de què [...]
18. oració d'infinitiu
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
Oració el verb de la qual és un infinitiu. [...]
19. Nominalització de l'infinitiu: El dedicar-se als fills o La dedicació als fills?
Font Fitxes de l'Optimot
Generalment, un infinitiu porta article (o un altre determinant), quan ja s'ha lexicalitzat com a nom o bé funciona sintàcticament com un nom. Per exemple: El saber no fa cap nosa. El menjar d'avui és excel·lent. El parlar d'aquest indret m'agrada molt. Té un somriure que m'enamora. El seu [...]
20. Perífrasis d'infinitiu: Teniu que estudiar o Heu d'estudiar? / Hi ha que fer un viatge o Cal fer un viatge?
Font Fitxes de l'Optimot
+ infinitiu, usada en la llengua antiga, actualment no es fa servir en registres formals. En canvi, no són acceptables altres construccions que expressen el mateix sentit, com ara les següents: tenir que + infinitiu. Per exemple: Si voleu aprovar les oposicions heu d'estudiar de valent (i no Si [...]
Pàgines  2 / 19.212 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>